Després de diverses reunions i preparacions durant tot l’any fent ascensions a diversos cims i algun que altre trekking, un grup de l’Associació Excursionista Montmell – secció Espardenyes de Vetes -, juntament amb altres amics de La Bisbal i de Girona, vam emprendre la bonica aventura de fer el trekking del Machu Picchu (Perú) pel camí de l’Inca.
El dia 16 d’agost sortim de Barcelona direcció Madrid, allà fem canvi i ens n’anem cap a Lima, Perú, on toquem de peus a terra (ja era hora, després de tantes hores de vol), tot i que encara ens falta un altre vol fins arribar a Cuzco.
Cuzco és la segona ciutat més important del Perú, amb una població aproximada de 500.000 habitants i amb una alçada sobre el nivell del mar de 3.400 m.
Allà vam visitar els llocs més emblemàtics de Cuzco: diferents edificacions de cultura Inca i Pre-Inca; el Coricancha, santuari més important dedicat al Déu Sol en època de l’Imperi Inca; la plaça de les Armes o plaça de Huacaypata o també plaça del Guerrero, on es celebra cada any l’Inti Raymi o Festa del Sol, tot plegat molt ben documentat pel nostre guia que ens va acompanyar durant tot el dia.
Al vespre, en arribar a l’hotel, hi havia un senyor assegut al vestíbul que feia una estona que portava la mascareta de l’oxigen ja que tenia problemes per respirar degut a l’alçada en què es troba la ciutat de Cuzco. Aquella mateixa nit, jo mateix també vaig patir els símptomes del mal d’alçada, tot i que més tard o més d’hora tothom va tenir problemes d’aquest tipus. Tot i això, així que passaven les hores el cos s’anava adaptant i anaven desapareixent les molèsties que produeix l’alçada, sempre és clar, acompanyant-ho de les famoses infusions de coca.
L’endemà vam anar a visitar el Valle Sagrado (2850m), regat pel riu Urubamba, que travessa tota la vall, de nord a sud, els mercats artesanals de Písac i Chinchero, una de les principals riqueses de la vall, que són els camps de moresc (el més famós del món), i el cultiu de les patates, que n’hi ha fins a unes 300 varietats.
Per fi, arriba el dia tan esperat per tots, poder començar a fer el camí de l’Inca, que ens portarà fins el Machu Picchu.
Arribem exactament fins a Piskacucho, km. 82 de la via fèrria, punt de sortida del trekking. Voldria dir que, abans de començar l’aventura, els guies que portàvem van llogar els 17 portejadors que ens van acompanyar durant tota la caminada.
Aquest grup de portejadors o xerpes, la majoria són pagesos de la zona, que aprofiten aquestes feines per guanyar-se uns diners extres. Exactament el sou que cobren és de 10 € al dia, o el que és el mateix, 36 soles amb la moneda del Perú.
Abans no estaven agremiats i havien arribat a portar fins a 50 quilos de pes, però ara amb la normativa actual, el pes màxim que poden carregar és de 25 quilos (tot i això crec que continua sent excessiu).
Són gent molt forta, veure’ls pujar i baixar aquells desnivells tant carregats és tot un espectacle.
Els quatre dies del trekking, van consistir en pujar i baixar muntanyes, muntar i desmuntar els campaments i visitar runes dels poblats inques que anaves trobant pel camí. Un dels punts amb més dificultat de tota la travessia va ser el coll de Warmiwañusca (Dona Morta) de 4.200m, que necessitaves de totes les forces per poder arribar-hi. Una vegada dalt, no només gaudeixes de les vistes panoràmiques increïbles, sinó també de la satisfacció personal d’haver fet el cim.
Estem ja a l’últim dia del trekking, després d’una hora llarga de camí per dins del bosc, creuem l’Inti Punku o Porta del Sol i ens trobem davant d’una bellesa natural indescriptible, la màgica ciutat de Machu Picchu (Muntanya Vella). Anem baixant fins arribar a les portes de la ciutat sagrada, declarada per la Unesco, patrimoni de la humanitat des de 1983. Machu Picchu és una de les joies arquitectòniques més importants de l’Imperi Inca.
El guia que portàvem ens va acompanyar durant tot el recorregut pels tres sectors en què està dividida la ciutat de Machu Picchu: el barri sagrat, el barri popular i el barri dels sacerdots i la noblesa.
Un cop acabada la visita guiada, agafem el bus que ens portarà fins a Aguas Calientes, petita població que està a una alçada de 1.700m. Destaca per les aigües termals amb propietats medicinals. Així doncs, sense pensar-nos-ho ni un moment, ens vam banyar per veure si ens alleujava una mica el cansament i l’estrès que portàvem acumulat de tota aquesta magnífica aventura (la temperatura de l’aigua oscil·la entre els 40 i 45 ºC). Després de dinar, i mentre esperem el tren, vam fer un tomb pel mercat artesanal que hi ha al costat de l’estació i que ens va portar fins al lloc d’inici de la caminada.
I per acabar, vull fer un petit comentari de la visita que vam fer durant tres dies a la selva Amazònica de Tambopata, situada a la regió de Madre de Dios, al sud-est del país, i amb una població aproximada de 100.000 habitants.
Anem primer a Puerto Maldonado, coneguda també com la capital mundial de la biodiversitat. Aquí el bus ens portarà a visitar la ciutat, per després traslladar-nos fins a l’embarcadero de Puerto Maldonado, on agafem una canoa i després d’una hora d’anar riu amunt, ens deixa fins al peu de la posada Amazones – reserva nacional de Tambopata. Aquesta zona és una àrea protegida pel govern, amb l’objectiu de protegir la fauna i la flora de la selva tropical.
Una de les coses que em va cridar més l’atenció van ser les “colpes de guacamais”, que són com unes parets d’argila situades al costat dels rius de la selva, on cada dia es reuneixen centenars de lloros i guacamais per anar picotejant l’argila que hi ha a la paret. També destacar la varietat d’aus, més de 600 espècies, mamífers, rèptils, papallones, etc.
Per finalitzar, només voldria ressaltar el bon ambient que es va viure dins del grup durant tota aquesta aventura peruana.
Una experiència única!!
Florenci
