Per Cinta, Imma, Manel i Benet
GR 221 SA TRAVESSA ‘la ruta de pedra en sec’ (Mallorca)
Cinta Curto, Imma Rius, Manel Vidal i Benet Palau
Del 20 al 26 de maig del 2023
Ja feia setmanes que teníem al cap de tastar la sobrassada mallorquina i, amb aquesta excusa, vam decidir fer SA TRAVESSA. El dia 20 de maig sortim de casa les 3 de la matinada en direcció a la T2 de l’aeroport del Prat per agafar un vol fins a Palma de Mallorca.
1ª Etapa: Estellencs – Esporles (alberg Sa Fita)
Des de l’aeroport agafem un autobús que ens porta a Estellencs. Comencem a caminar a les 10:30h. Fa un dia amb un cel gris amenaçador però el temps es va arreglant i ens respectarà durant tota la caminada. Al llarg del camí, anem passant per zones d’alzines, pi, garrofers i oliveres centenàries. A mig trajecte baixem fins el poble de Banyalbufar on mengem una mica i després seguim avançant fins a Esporles. Ens sorprèn la grandesa del treball fet amb la pedra en sec: marges, parets i altres construccions. De tant en tant, anem veient el blau intens del mar. A mitja tarda arribem a Esporles al cap de 5 hores i 30 minuts, havent fet 14,5 km i uns 720m + / 693m – aprox.
2ª Etapa: Esporles – Deià (refugi Can Boi)
Avui una llarga i espectacular etapa de 20 km, amb 1.330m + / 1.353m – aprox. feta en 9 hores i 35 minuts. Després d’un bon esmorzar en un bar d’Esporles, comencem la primera remuntada del dia. Passem boscos d’alzines i algun pi. Baixem cap a Valdemossa, visitem la Cartoixa, envoltats de turistes, i comprem uns entrepans per a dinar. Havent dinat, iniciem la segona remuntada i, al cap de poc tros, trobem una caseta amb una persona que ens diu que no podem seguir endavant si no portem un permís per a travessar aquella zona ja que, a partir d’allí, és propietat privada. Finalment ens deixa passar i seguim remuntant fins el punt més alt de l’etapa d’avui, tot gaudint d’unes bones vistes de la punta de Sa Foradada. Ara comencem una forta baixada d’uns 700m, travessant zones d’oliveres centenàries abandonades, entre marges de pedra en sec i absorbides pel bosc. S’agraeix el bon traçat del camí ja que fa de bon baixar. Arribem a Can Boi a les 6 de la tarda. Ens disposem a descansar fins l’hora de sopar. Després de sopar bevem una copeta de rom Amazona, elaborat a l’illa.
3ª Etapa: Deià – Sóller (casa Margarita)
L’etapa d’avui, en principi, era més curteta però com que anem bé de temps, el “temps” ens acompanya i estem motivats, decidim fer una variant una mica més llarga. Sortim de Deià a les 9 del matí i seguim el traçat del GR 221 que està molt ben senyalitzat. Després de remuntar una estona per bosc i novament entre oliveres, ens desviem de la ruta per arribar al refugi de Muleta. Anem veient masies disperses envoltades de les seves grans finques. En arribar al refugi, que està ubicat a tocar del far de cap gros, tenim unes vistes esplèndides de la costa i del port de Sóller. Fem la baixada fins al port i, més endavant, recuperem el GR 221 per reprendre el camí cap a Sóller. Des que hem començat la travessa, en el recorregut fet fins ara, no hem trobat pràcticament ningú de la terra. Comprovem doncs que la majoria de persones són estrangeres, principalment alemanys i anglesos. Arribats a Sóller ens dirigim a la pensió casa Margarita. Avui hem cobert una distància de 18 km, 520m + / 643m – aprox., en 5 hores i trenta minuts.
4ª Etapa: Sóller – Refugi de Tossals Verds (Solleric)
Com que sabíem que l’etapa d’avui seria llarga i dura, ens llevem d’hora. Sortim a quarts de 8 de Sóller en direcció a Biniaraix i, passat aquest poble, comencem l’ascensió pel camí empedrat del barranc del mateix nom. El temps està insegur però ens acompanya i el bon traçat de la calçada romana ens ajuda a superar els 800 metres de pujada que tenim per davant. Arribem a l’estany de Cúber i fem un mos per agafar forces per tal d’encarar l’últim tram de la jornada. Arribats al pas de Llis, ens cal ajudar-nos d’unes cadenes per avançar. Arribem al refugi de Tossals Verds a les 3 de la tarda, al cap de 7 hores d’haver sortit. Ens hidratem amb un suc de civada que el Josep, el guarda del refugi, ens serveix. A l’etapa d’avui ens han sortit: 19,5 km, 1.250m + / 650m – aprox.
5ª Etapa: Refugi de Tossals Verds – Refugi de Son Amer (Lluc)
Penúltima etapa. Avui ens plantegem fer una variant ja que l’etapa ens ho permet. El Josep ens proposa fer el puig de Massanella de 1.364m d’alçada. És el segon pic més alt de l’illa però el més alt on poden pujar els senderistes ja que a la part final del Puig Major hi ha una base militar i no està permès l’accedir-hi. Sortim del refugi tot seguint el traçat del GR 221 que està ben senyalitzat. Passem per bonics boscos d’alzines i arribem a la font des Prat. Després enfilem la pujada cap al coll de ses Cases de Neu on ens desviem per a fer l’ascensió al puig de Massanella. Des del cim, hi ha unes esplèndides vistes de l’illa. La baixada la fem per un camí de pedra en sec, envoltats de boscos d’alzines, fins a arribar al santuari de Lluc on ens hidratem i mengem una mica. Només ens queda una mitja hora per arribar al refugi de son Amer. Avui ens han sortit: 19 km, 1.250m + / 1.110m -aprox. que hem cobert amb 7 hores.
6ª Etapa: Refugi de Son Amer (Lluc) – Refugi de Pont Romà (Pollença)
Avui l’última etapa. És una etapa senzilla. En total, tenim una pujada de 220m + ( que es fa en uns dos quilòmetres) i un descens de 754m – aprox. per a cobrir un total de 17.50 km. La baixada la fem per un bosc d’alzines i quedem impressionats en veure les destrosses que la tempesta Juliette va causar el mes de març d’aquest any. La neu va carregar pes a les branques dels arbres, el temporal d’aigua i vent van fer la resta. El resultat va ser una trencadissa d’arbres que van acabar per a tapar bona part del camí. Gran quantitat d’alzines arrencades de soca-rel. El efectes d’aquest temporal ja els havíem vist en alguns llocs del recorregut de la travessa, però aquesta zona va ser la més castigada de l’illa. Veiem brigades de treballadors netejant el bosc i recuperant el camí. Arribem ben d’hora al refugi, després de 5 hores de caminar. Anem a dinar a una de les places de Pollença. Durant el dinar, es posa a ploure intensament. El temps, que ens ha respectat durant tots aquests dies, acaba per descarregar amb força, amb l’avantatge que ara nosaltres ja estem ben aixoplugats.
Després d’haver fet 108,7 km a peu i 5.141m + / 5.204m – aprox. podem dir que al final no ens em menjat tota la sobrassada ni totes les ensaïmades que teníem en ment, però ho hem pogut degustar tot plegat “un poc” tal com diuen aquí. Ens donem per satisfets. Creiem que és una ruta súper recomanable. Nosaltres ja tenim ganes d’encarar nous reptes. Salut.
GR 221 SA TRAVESSA ‘la ruta de pedra en sec’ (Mallorca)
Cinta Curto, Imma Rius, Manel Vidal i Benet Palau
Del 20 al 26 de maig del 2023
Ja feia setmanes que teníem al cap de tastar la sobrassada mallorquina i, amb aquesta excusa, vam decidir fer SA TRAVESSA. El dia 20 de maig sortim de casa les 3 de la matinada en direcció a la T2 de l’aeroport del Prat per agafar un vol fins a Palma de Mallorca.
1ª Etapa: Estellencs – Esporles (alberg Sa Fita)
Des de l’aeroport agafem un autobús que ens porta a Estellencs. Comencem a caminar a les 10:30h. Fa un dia amb un cel gris amenaçador però el temps es va arreglant i ens respectarà durant tota la caminada. Al llarg del camí, anem passant per zones d’alzines, pi, garrofers i oliveres centenàries. A mig trajecte baixem fins el poble de Banyalbufar on mengem una mica i després seguim avançant fins a Esporles. Ens sorprèn la grandesa del treball fet amb la pedra en sec: marges, parets i altres construccions. De tant en tant, anem veient el blau intens del mar. A mitja tarda arribem a Esporles al cap de 5 hores i 30 minuts, havent fet 14,5 km i uns 720m + / 693m – aprox.
2ª Etapa: Esporles – Deià (refugi Can Boi)
Avui una llarga i espectacular etapa de 20 km, amb 1.330m + / 1.353m – aprox. feta en 9 hores i 35 minuts. Després d’un bon esmorzar en un bar d’Esporles, comencem la primera remuntada del dia. Passem boscos d’alzines i algun pi. Baixem cap a Valdemossa, visitem la Cartoixa, envoltats de turistes, i comprem uns entrepans per a dinar. Havent dinat, iniciem la segona remuntada i, al cap de poc tros, trobem una caseta amb una persona que ens diu que no podem seguir endavant si no portem un permís per a travessar aquella zona ja que, a partir d’allí, és propietat privada. Finalment ens deixa passar i seguim remuntant fins el punt més alt de l’etapa d’avui, tot gaudint d’unes bones vistes de la punta de Sa Foradada. Ara comencem una forta baixada d’uns 700m, travessant zones d’oliveres centenàries abandonades, entre marges de pedra en sec i absorbides pel bosc. S’agraeix el bon traçat del camí ja que fa de bon baixar. Arribem a Can Boi a les 6 de la tarda. Ens disposem a descansar fins l’hora de sopar. Després de sopar bevem una copeta de rom Amazona, elaborat a l’illa.
3ª Etapa: Deià – Sóller (casa Margarita)
L’etapa d’avui, en principi, era més curteta però com que anem bé de temps, el “temps” ens acompanya i estem motivats, decidim fer una variant una mica més llarga. Sortim de Deià a les 9 del matí i seguim el traçat del GR 221 que està molt ben senyalitzat. Després de remuntar una estona per bosc i novament entre oliveres, ens desviem de la ruta per arribar al refugi de Muleta. Anem veient masies disperses envoltades de les seves grans finques. En arribar al refugi, que està ubicat a tocar del far de cap gros, tenim unes vistes esplèndides de la costa i del port de Sóller. Fem la baixada fins al port i, més endavant, recuperem el GR 221 per reprendre el camí cap a Sóller. Des que hem començat la travessa, en el recorregut fet fins ara, no hem trobat pràcticament ningú de la terra. Comprovem doncs que la majoria de persones són estrangeres, principalment alemanys i anglesos. Arribats a Sóller ens dirigim a la pensió casa Margarita. Avui hem cobert una distància de 18 km, 520m + / 643m – aprox., en 5 hores i trenta minuts.
4ª Etapa: Sóller – Refugi de Tossals Verds (Solleric)
Com que sabíem que l’etapa d’avui seria llarga i dura, ens llevem d’hora. Sortim a quarts de 8 de Sóller en direcció a Biniaraix i, passat aquest poble, comencem l’ascensió pel camí empedrat del barranc del mateix nom. El temps està insegur però ens acompanya i el bon traçat de la calçada romana ens ajuda a superar els 800 metres de pujada que tenim per davant. Arribem a l’estany de Cúber i fem un mos per agafar forces per tal d’encarar l’últim tram de la jornada. Arribats al pas de Llis, ens cal ajudar-nos d’unes cadenes per avançar. Arribem al refugi de Tossals Verds a les 3 de la tarda, al cap de 7 hores d’haver sortit. Ens hidratem amb un suc de civada que el Josep, el guarda del refugi, ens serveix. A l’etapa d’avui ens han sortit: 19,5 km, 1.250m + / 650m – aprox.
5ª Etapa: Refugi de Tossals Verds – Refugi de Son Amer (Lluc)
Penúltima etapa. Avui ens plantegem fer una variant ja que l’etapa ens ho permet. El Josep ens proposa fer el puig de Massanella de 1.364m d’alçada. És el segon pic més alt de l’illa però el més alt on poden pujar els senderistes ja que a la part final del Puig Major hi ha una base militar i no està permès l’accedir-hi. Sortim del refugi tot seguint el traçat del GR 221 que està ben senyalitzat. Passem per bonics boscos d’alzines i arribem a la font des Prat. Després enfilem la pujada cap al coll de ses Cases de Neu on ens desviem per a fer l’ascensió al puig de Massanella. Des del cim, hi ha unes esplèndides vistes de l’illa. La baixada la fem per un camí de pedra en sec, envoltats de boscos d’alzines, fins a arribar al santuari de Lluc on ens hidratem i mengem una mica. Només ens queda una mitja hora per arribar al refugi de son Amer. Avui ens han sortit: 19 km, 1.250m + / 1.110m -aprox. que hem cobert amb 7 hores.
6ª Etapa: Refugi de Son Amer (Lluc) – Refugi de Pont Romà (Pollença)
Avui l’última etapa. És una etapa senzilla. En total, tenim una pujada de 220m + ( que es fa en uns dos quilòmetres) i un descens de 754m – aprox. per a cobrir un total de 17.50 km. La baixada la fem per un bosc d’alzines i quedem impressionats en veure les destrosses que la tempesta Juliette va causar el mes de març d’aquest any. La neu va carregar pes a les branques dels arbres, el temporal d’aigua i vent van fer la resta. El resultat va ser una trencadissa d’arbres que van acabar per a tapar bona part del camí. Gran quantitat d’alzines arrencades de soca-rel. El efectes d’aquest temporal ja els havíem vist en alguns llocs del recorregut de la travessa, però aquesta zona va ser la més castigada de l’illa. Veiem brigades de treballadors netejant el bosc i recuperant el camí. Arribem ben d’hora al refugi, després de 5 hores de caminar. Anem a dinar a una de les places de Pollença. Durant el dinar, es posa a ploure intensament. El temps, que ens ha respectat durant tots aquests dies, acaba per descarregar amb força, amb l’avantatge que ara nosaltres ja estem ben aixoplugats.
Després d’haver fet 108,7 km a peu i 5.141m + / 5.204m – aprox. podem dir que al final no ens em menjat tota la sobrassada ni totes les ensaïmades que teníem en ment, però ho hem pogut degustar tot plegat “un poc” tal com diuen aquí. Ens donem per satisfets. Creiem que és una ruta súper recomanable. Nosaltres ja tenim ganes d’encarar nous reptes. Salut.
