ETIT TOUR PEL PARC NACIONAL i NATURAL DE MERCANTOUR
ALPS MARÍTIMS-FRANÇA I ITÀLIA
El Parc Nacional de Mercantour es un dels 9 parcs Nacionals que te reconeguts com a tal l’estat francès. Tenint en compte que els Alps de l’alta Saboya i del Delfinat, envoltats de muntanyes que superen els 4.000 m. juguen amb clara avantatja, respecte els Alps marítims, on la cota mes alta es troba al pic d’Argentera de 3.297 m., donant-li un caràcter i semblança,mes pròxim al nostre Pirineu, que als Alps de les gran glaceres, no per això li manca interès, ja que es tracta d’un indret de gran riquesa paisatgística i animal, on es fàcil compartir l’excursió amb marmotes, cérvols, llebres, cabres, àligues.
Emmarcat al sud est dels Alps, dins de la zona fronterera, entre França i Itàlia, pròxima al mar Mediterrani, a una hora, tant sols, de Niça.
Cal esmentar que el territori italià del Mercantour, no te el reconeixement de Parc Nacional, com es el cas de França, sinó de Parc Natural dins la regió del Piemont.
El 20, 21 i 22 d’agost de 2013, la Judith, la Roser i jo varem recorre, en tres etapes, una petita porció de terreny, dels seus 685 km quadrats en que compta el parc.
Des de la població de Saint-MartinVésubie, on si troba el centre d’interpretació del Parc Nacional de Mercantour, agafem una petita carretera asfaltada D-94, que recorre la vall de Madone de Fenestre, i finalitza a l’alçada del refugi del CAF i santuari (1903 m.), que porta el nom de la mateixa vall. Aquí hi deixem el vehicle.
Dia 20: Iniciem l’excursió enfilant camí, amb pendent suau, de cara al llac (2.266 m.) i al coll de Fenestre (2.471 m.), en aquest punt s’hi troben evidents mostres de “nius de metralladores” de la segona guerra mundial, punt estratègic que dona pas a la regió italiana del Piemont. (1,30 h. + 568 m.) D’aquí podem contemplar, cap al nord est, el pic Gèlas, que amb els seus 3.143 m. d’alçada es el pic més alt del Mercantour francès.
Ara baixem fins el refugi Soria-Elena (1.840 m.) on dinem envoltats de vaques i cavalls pasturant (1,30 h. – 631 m.).
Ens dirigim cap al nord per remuntar al coll de Finestrelle (2.463 m.) que es troba integrament ja dins territori italià (2 h. + 623 m.). Baixant del coll ens trobem unes congestes de neu que no presenten cap mena de complicació i que ens donen pas al sender, amb fites, que, seguint rumb nord oest ens portaran a divisar el refugi Genova-Figari (2.015 m.), on aquesta nit hi pernoctarem. (1,30 h. – 448 m.). Bonic emplaçament per un refugi, entre els llacs Chiotas i Brocan.
DIA 21: Sortim a quarts de vuit del refugi per remuntar cap el coll de Brocan (2.892 m.), primer el sender voreja el llac de Brocan, i després comença a serpentejar per una zona mes dreta, però agradable i de bon fer, fins una cruïlla de senders, on deixem el de l’esquerra que condueix al passo Rovina, nosaltres enfilem cap a la dreta. Pas a pas el sender es converteix en tartera, primer de pedra gran i després de pedra mes petita, que combinat amb les fortes pendents i amb la senda poc definida i d’escasses fites, ens exigeix mes atenció que fins ara.
Arribem a un fals coll que ens obliga a flanquejar uns 200 m. en sentit nord oest, tot esquivant una congesta de neu per la part alta, i seguidament des grimpant (II grau) una cinquantena de metres, ens plantem al coll Brocan (3,30 h. + 877 m.). D’aquí gaudim de magnífiques vistes a les valls i als pics de Brocan (3.054 m.) i Del Baus (3.067 m.), ferms sentinelles del coll on ens trobem.
Baixem cap a l’altra vessant, tot seguint unes marques vermelles de pintura que ens condueixen cap el refugi Remondino (2.430 m.) (1,20 h. -462 m.)
Bonic i renovat refugi, en un entorn agradable, on les cabres munteses, venen a tafanejar a tocar del refugi, amb qui de poc que la Judith i la Roser no entaulen una partida del “uno” amb elles.
La guarda es Franca Torre, la parella del conegut guia i alpinista francès Patrick Gabarrou. A l’entrada i menjador del refugi podem gaudir de una col·lecció de esplèndides fotografies de muntanya i escalada d’en Patrick Gabarrou.
L’ espectacular paret oest de la cima di Nasta (3.108 m.), amb bones vies d’escalada, vigila l’entrada del refugi Remondino. Pròxim aquest cim, no gaire mes al nord, es troba el cim mes alt de tot el Mercantour, la Cima Argentera (3.297 m.)
DIA 22: Avui ens espera la jornada mes entretinguda i de retorn al punt de partida d’aquest tour. Sortim de Remondino, tot baixant pràcticament fins el “pian della casa” fins a cota 2.000 m. ( 0,45 m. – 430 m.), deixem el sender principal que porta al refugi Regina Elena, i trenquem a esquerra. Ara toca remuntar, sentit sud est, cap el coll est que don nom al Parc de Mercantour (2.639 m.) (2,15 h. + 639 m.)
Des de dalt el coll de Mercantour es pot fer el cim de la Roccione Ghilie (2.690 m.) que no presenta ni grans dificultats ni pràcticament desnivell.
Ja ens trobem dins de territori francès. Un altre cop.
Baixem, per la combe guilié fins a cota 2.500m. aproximadament, on seguim fites, tot flanquejant, en sentit est, sobre terreny de tartera. Cal prestar atenció i no baixar mes del compte. Seguidament ens toca remuntar fins el Collet i llac de Baissette 2.650 m. (1 h. – 139 m. + 190 m.).
Baixem pel Vallon Baissete, en sentit sud est, que ens portarà a desembocar al paratge boscós del Vallon Sangué fins a cota 1936 m. (1,45 h. -714 m.), on trobem la bifurcació de camins que cap al sud condueix, amb mitja hora, a les granges de Boréon, i cap al nord ens porta al refugi Cougourde (2.090 m) guardat del CAF, lloc on es pot fer nit, si ens sentim cansats per continuar el tour.
Per tal de tancar circuit, cal seguir sentit nord refugi Cougourde i, amb 5 minuts de camí, ens trobem una altre trencall cap l’est, que ens indica “pas des ladres” (GR 52), es per on cal seguir, remuntem camí amunt fins arribar a un bonic i bucòlic llac anomenat Trecolpas (2.150 m.), seguim el sender que, progressivament es va redreçant fins arribar al pas des ladres. ( 2 h. + 512 m.), bona atalaia on divisar els cims de Gélas i Mont Clapier.
Ara només ens toca baixar fins al refugi de Madone de Fenetre, on varem deixar el vehicle 3 dies enrere. (1 h. – 545 m.).
Roser Oter, Judith Solé i Joan Solé.
