PARCS NACIONALS A CROÀCIA
Setembre 2011
Parc Nacional de Krka
El riu Krka és, sens dubte, el riu càrstic més bell de Croàcia. El riu és cèlebre per les seves nombroses cascades càrstiques que s’han originat, igual que en els Llacs de Plitvice, amb la sedimentació del travertí, un tipus especial de pedra calcària. Aquest Parc Nacional abasta la major part de la llera del riu Krka amb les seves ribes . El Krka flueix en una part a través de profunds canons incisos als altiplans càrstiques, i forma diversos llacs, sobretot entre les dues cascades més grans i més belles, les de Skradinski Buk i Roski slap.
Aqui hi podrem gaudir de petites excursions, que si tant sols en disposem de migdia, podem aproximar-nos a l’entrada el parc per Lozovac (pròxim a Sibenik) i combinar el passeig excursió amb un bany en un paratge fantàstic envoltat de cascades.
Parc Nacional de Paklenica
Es troba a la part del sud de les Muntanyes de Velebit, prop de la ciutat de Zadar. Parc Nacional de Paklenica està format per un canó càrstic, que va néixer gràcies a l’actuació del riu. A la regió de Parc Nacional de Paklenica hi ha moltes formacions càrstiques, roques, formacions rocoses i s’estén allà un bosc profund. Aquest bosc figura entre els més extensos de tota la costa del Mar Adriàtic. El nom del parc prové del nom de la resina del pi negre, anomenada “paklina”, la qual els habitants locals la usaven en la medicina tradicional, per cicatritzar les ferides, així mateix com cera per donar llum i per al revestiment dels vaixells de fusta.Parc Nacional de Paklenica va ser fundat l’any 1949. Ocupa la superfície de 102 km2. Entre els llocs més interessants de tot el Parc Nacional de Paklenica figuren dos canons: Paklenica Petita i Paklenica Gran, que estan dividits entre si per l’altiplà de 500 metres d’altura. En el canó de Paklenica Petita no hi ha aigua. En Paklenica Gran s’aixeca la roca més alta de Croàcia, Anica Kuk, que mesura 712 metres (paret vertical de 350 m. amb rutes d’escalada de dificultat). Davant de l’entrada al canó es troba el sistema d’esvorancs, construït com el refugi de J. Brost Tito a les acaballes dels anys 40 i 50 del segle XX. A la part del nord del canó està situada la cova amb estalagmites, Maneta PEC, la cova més gran de tot el Parc Nacional de Paklenica. Mesura 175 metres i està formada per dues sales. L’entrada és possible només amb el guia. El Parc Nacional de Paklenica i les seves parets representen un dels destins que no poden obviar els escalador que viatgin a Croàcia. Indret molt còmoda per a practicar l’escalada esportiva amb mes de 360 vies molt ben equipades, de tot tipus de llargada, grau i dificultat.
La temporada habitual d’escalada a Paklenica comença a la primavera i s’estén fins a finals de tardor.
Si ens proposem fer-hi una excursió, caldrà dedicar-hi, com a mínim una jornada complerta, amb la possibilitat de allargar-ho fent travessa, de la vall de Velika Paklenica a Mala Paklenica i pernoctant al refugi Paklenica del club de muntanya de zadar (obert els mesos d’estiu i caps de setmana la resta de l’any).
De l’entrada del Parc al refugi preveure 2:30 h.
Alhora de programar una excursió en el període d’estiu amb nens, cal evitar les hores de màxima insolació, no oblidar la crema protectora solar i gorra i, mentre fem l’excursió, reomplir les cantimplores d’aigua quan trobem una font, ja que es troben una mica espaiades.
Parc Nacional dels llacs de Plitvice
Els llacs de Plitvice situat al municipi de Plitvička Jezera, al comtat de Lika-Senj i prop de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina. Situats a mig camí entre les ciutats de Zagreb i Zadar al si d’un altiplà càrstic. Creat el 8 d’abril de 1949, va ser afegit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1979.
El març de 1991 el Parc de Plitvice va ser l’escenari i el detonant de la subsegüent Guerra de la independència croata un dels principals llocs de combat durant la guerra serbocroata.
El parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre ells per 92 cascades amb petits rius turmentats i també el bosc proper (bosc de tipus primitiu composat principalment de faigs i de pins) on hi neix el riu Korana. S’hi protegeixen nombroses espècies animals i vegetals, l’ós bru i el llop hi son presents, tot i que difícilment toparem amb ells.
La temperatura de l’aigua dels llacs augmenta a l’estiu fins a 24 °C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.
Un camí de fusta fa el tomb al parc, però també és possible combinar-ho amb un tren panoràmic i en vaixell. Tret del camí i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa és salvatge, no sent-hi autoritzada cap intervenció humana.
Tot i sent el Parc Nacional mes concorregut i turístic de Croàcia, val la pena dedicar-hi una jornada. Preveure entre 4 h. i 6 h. d’excursió, entre passarel·les de fusta, seders i vaixell (opcional)
Viatge realitzar per Roser Oter, Judith Solé i Joan Solé.
Fotografies de Judith Solé Oter
