Tot va començar un dissabte de tardor de l’any passat. En arribar de la feina, vaig sintonitzar el programa “Temps d’aventura” del Canal 33, on em vaig captivar amb el reportatge d’aquesta ruta. Em va captivar tant que em vaig prometre que l’havia de fer. Així doncs, vaig convèncer el Jordi Rodríguez per anar-hi. Després de posar-nos en contacte amb en Maxi (promotor de l’aventura), de comprar els vols i d’esperar-nos tres mesos, vam iniciar el viatge el 24 de febrer. Aquesta ruta es pot fer en quatre, cinc, sis o set dies. Nosaltres vam decidir fer-la en cinc, ja que és la més recomanable. La distància total és de 247 km, amb un desnivell positiu acumulat de 3480 m. Vam sortir de Girona cap a Arrecife, la capital de Lanzarote. Després de dinar, en Chema (company d’en Maxi) ens va lliurar el roadbook, el porta-roadbook, la motxilla amb “Camelbak”, el bidó, les ulleres de sol i les bicicletes (les vam llogar allà per evitar la complicació de portar-les en avió). Ja ho teníem tot a punt per començar a pedalar!
1a etapa: Puerto del Carmen-Órzola
Distància: 64 km. Desnivell positiu acumulat: 350 m. A les 9:15 vam sortir de la plaça de Las Naciones, el punt d’inici de la ruta, a Puerto del Carmen. Al principi, vam seguir la costa, passant per diversos passejos marítims, l’aeroport i la capital, Arrecife. Fins al quilòmetre 24, vam romandre sobre asfalt i rajoles dels passejos. Després, vam trobar una pista de terra que alternava amb sorra de platja i zones pedregoses. Entre les roques volcàniques i la sorra, el pedaleig es va fer més difícil. Continuem cap al nord passant per Los Cocoteros, on encara es mantenen salines en ús. Després, passant per Guatiza, vam aprofitar per comprar aigua. Rodegem el Jardín de Cactus i seguim la ruta. Uns 5 quilòmetres després, arribem a Charco de Palo (una urbanització nudista amb una piscina natural) i ràpidament ens endinsem en una zona de sorra sempre paral·lela al mar fins a arribar a Arrieta, al quilòmetre 48, on vam trobar el primer punt de control a l’únic xiringuito de la platja. Després de dinar i hidratar-nos, ens van segellar i continuem, amb uns 16 quilòmetres restants per a la ruta d’aquell dia.
Tornem a prendre la carretera cap a Punta Mujeres i passem pel passeig marítim. Quan acaba, seguim per una pista de sorra que en alguns moments ens obliga a baixar de les bicicletes. Arribem a Jameos del Agua, un centre turístic dissenyat per l’arquitecte reconegut César Manrique, i sortim a la carretera. Ara només ens queden nou quilòmetres d’asfalt fins a arribar a Órzola. Hi arribem a 25 minuts per a dos quarts de 5, fem el check-in al ferri i tenim temps per fer un glop abans d’embarcar. Estem vermells com tomàquets pel sol que ens ha acompanyat tot el dia i una mica fatigats, però molt contents d’haver superat amb èxit aquesta primera etapa. Agafem les maletes i pugem al ferri que ens portarà a l’illa de La Graciosa. El trajecte dura uns vint minuts i el nostre allotjament és només a uns cent metres del moll a l’únic poble de l’illa, Caleta del Sebo.
2a etapa: La Graciosa
Distància: 30 km. Desnivell positiu acumulat: 330 m. Aquesta etapa transcorre per aquesta petita illa al nord de Lanzarote. És la més “light” de totes les cinc etapes, tot i que la sorra i les pedres volcàniques la fan més dura del que inicialment pensàvem. No hi ha asfalt, i això fa que aquest petit illot sigui bastant agrest. Sortim de Caleta del Sebo cap al nord i girem immediatament a la dreta per una pista de terra prou àmplia. Aquesta pista està en bon estat i l’estan arreglant, però resulta incòmoda per les ondulacions de terra que fan que la pedalada sigui molesta, ja que tremolem contínuament. Arribem a Pedro Barba, un caserío amb cases blanques que ens recorden les cases dels Picapedres. Tornem enrere fins a l’últim creuament abans de Pedro Barba i girem a la dreta, on ens costa avançar per la sorra. Ens avança un vehicle tot terreny que porta turistes a visitar l’interior de l’illa. Anem vorejant l’illa en sentit contrari a les agulles del rellotge. En un moment, ens trobem sense saber massa on som. Deixem les bicicletes i ens endinsem per un camí al costat d’un penya-segat, on finalment veiem el que buscàvem, la magnífica platja de Las Conchas.
Agafem les bicicletes, intuïm el camí, les amaguem darrere d’unes roques i baixem cap a aquesta paradisíaca platja, on gaudim de les ones i del magnífic dia. Tornem a agafar les bicicletes i seguim el camí paral·lel a la costa. Anem cap al centre de l’illa i seguim avançant sota el sol que, avui com ahir, és esplèndid, fins que arribem als peus de la Montaña Amarilla. El roadbook ens indica que hem de retrocedir per trobar la pista que ens portarà de nou a Caleta del Sebo. Ho fem tot i que ja hem completat l’etapa d’avui, i decidim que encara és aviat, així que decidim anar fins a la Platja Francesa, que es troba als peus de la Montaña Amarilla. Pel camí, és pràcticament impossible pedalar i hem de caminar la major part del temps a causa de la sorra. La platja és molt tranquil·la i no està massa concorreguda. Després de passar un temps allà, tornem cap a Caleta del Sebo.
Abans del sopar, trobem un grup de menorquins que també estan fent la nostra mateixa ruta, en cinc dies. Després de sopar, consultem el temps a la televisió i veiem que una tempesta que ja ha afectat l’illa de Tenerife passarà per la costa nord-oest de Lanzarote demà, just per on transcorrerà l’etapa del dia següent… Uff! I això que tenim probablement l’etapa més difícil de tota l’aventura demà, si no la que té més desnivell.
3a etapa: Órzola-caleta de Famara
Distància: 50 km. Desnivell positiu acumulat: 1400 m. A les 8 del matí, prenem el ferri fins a Órzola. Allà ens espera en Chema, que recull les maletes i ens proporciona un esprai per engrassar les bicicletes, que ja ho necessiten. Anem a un bar per esmorzar i després tornem al moll, que és el punt d’inici d’aquesta etapa. Posem els comptakilòmetres a zero i comencem la ruta.
Des del primer moment, un vent fort bufava contra nosaltres. És clar que el temporal que ens van predir ahir s’està fent evident. La sortida del poble ja inclou una suau pujada, i de seguida, en agafar una pista de terra, la pujada es fa més pronunciada. Anem passant per camps de conreu en ambdós costats mentre el vent no deixa de bufar amb força. Arribem a Yé, girem a la dreta i pugem per una carretera fins arribar a les antenes del Mirador del Río, a 479 m d’altitud. Aquest penya-segat és un mirador impressionant de l’illa de la Graciosa. Aquí, el vent és tan fort que ens obliga a baixar de les bicicletes. En un moment donat, al Jordi li va sortir volant el casc però afortunadament no va ser arrossegat pel vent al mar. Agafem una carretera que baixa lleugerament, tot i que aviat la deixem per continuar pedalejant per la terra. Passem per Maguez i arribem a Haría, on trobem el primer control del dia. Aprofitant l’oportunitat, ens asseiem en un bar on ens segellen. Avui és dissabte i aquest preciós poble té un mercat d’artesania i molta gent passejant.
Aquesta aturada ens serveix per recuperar forces. Continuem pujant per una pista de terra, passant pel costat d’un mirador sobre el Risco de Famara. Les vistes són impressionants, tot i que lamentablement la boira del temporal les limita. Continuem amunt per la pista fins arribar a una carretera asfaltada amb una forta pujada. La boira es torna més espessa, i ens adelanten ciclistes escocesos de carretera. Finalment, la pujada acaba, passem per l’ermita de Las Nieves, que és el punt més alt de la ruta a 604 m d’altitud.
Continuem baixant per una pista de terra, per una mena de trencacames per la cresta del Risco de Famara fins arribar a Teguise. Aquí trobem el segon control, però el bar indicat està tancat. Així doncs, decidim trucar en Chema mentre prenem un entrepà en el bar del costat. Deixem enrere la que va ser la capital de l’illa fins a l’any 1852, passant pels seus preciosos carrers amb arquitectura colonial. Agafem l’antiga carretera de Famara. Ara només queden 10 quilòmetres per una pista de terra, tot i que el vent de la costa, conegut com “el riasero”, torna a ser el nostre company.
Arribem al final de l’etapa d’avui. Caleta de Famara és famosa per la seva platja llarga i els surfistes que la visiten. Anem al control, ens segellem i anem cap a l’apartament.
4a etapa: Caleta de Famara-Playa Blanca
Distància: 68 km. Desnivell positiu acumulat: 700 m. Avui és diumenge, 28 de febrer, i al nostre poble es celebra un referèndum per a l’autodeterminació. Així que tots dos portem la samarreta de la nostra selecció. A quarts de 8 del matí, comencem a pedalar. Sortim del poble en direcció oest, deixant enrere l’asfalt per una pista de terra que aviat esdevé sorra. Hi ha moments en què és impossible pedalar, i això ens obliga a caminar; la sorra és traïdora! Passem per la caleta de Caballo, el complex hoteler La Santa Sport i finalment parem a Santa per esmorzar. Continuem per terreny volcànic a prop de la platja on hi ha un volcà gairebé engolit pel mar; el sender és molt xulo i bastant ciclable. Deixem el mar a la nostra esquena, agafem una carretera asfaltada i comencem a envoltar-nos de les pedres volcàniques, un senyal que ens apropem al Parc Nacional del Timanfaya. Deixem l’asfalt tot seguint el límit del parc, i tot i que el terreny no és perfecte i pujós, es pot pedalar sense problemes.
Arribem a la carretera i prenem l’asfalt, passant pel costat de l’entrada al parc i de l’atracció turística dels camells. Després d’una pista de terra que baixa cap a Yaiza, on dinem en un bar i fem una trucada a en Chema, continuem paral·lels a la carretera per una pista de terra en baixada. Agafem la carretera LZ-2 i passem dues rotondes en direcció a Playa Blanca. Just després de les rotondes, trobem el mirador de las Salinas de Janubio. D’aquí seguim un camí una mica menys marcat, encara paral·lels al mar. El terreny és pràcticament pla ara. Passem pel costat d’una planta dessalinitzadora i al costat d’un enorme hotel abandonat. Després d’uns quants quilòmetres de terra bona, passem pel costat del far de Pechiguera, des d’on ja veiem l’arribada d’avui, Playa Blanca. A la nostra dreta, veiem l’illa de Fuerteventura. Agafem el passeig marítim i anem esquivant les persones que passegen per allà. Després de quatre quilòmetres, arribem a la nostra destinació d’avui. Arribem a l’aparthotel i finalitzem així la quarta etapa.
5a etapa: Playa Blanca – Puerto del Carmen
Distància: 35 km. Desnivell positiu acumulat: 700 m. A quarts de deu comencem la nostra última jornada i, tot i que la ruta no és gaire llarga, ens han avisat que els Ajaches no són fàcils. Avancem pel passeig marítim, que a aquesta hora ja està molt concorregut. Deixem el paviment de rajoles per un camí de terra que ens porta fins a l’aparcament de Playa Grande del Papagayo. Des d’allà, pugem per una ampla pista de terra que ens endinsa als temuts Ajaches. Aquestes muntanyes tenen uns 600 metres d’altitud i es troben al sud-est de l’illa. En Chema ja ens va advertir que, en cas de tenir problemes, l’accés a aquestes muntanyes seria molt complicat, i aviat descobrim per què. La pujada és constant, amb molts desnivells. Ens ho passem bé, però al mateix temps és esgotador. Passem per penya-segats, barrancs i petites cales. Inclús trobem un ramat de cabres que ens observa mentre seguim pedalant sota un sol brillant.
La baixada final dels Ajaches ens condueix a Playa Quemada, on ens aturem per dinar en un restaurant i ens preparem per la segona meitat de la ruta. Ens quedem amb dotze quilòmetres per acabar la nostra aventura, així que decidim anar més a poc a poc. Continuem per una pista de terra que ens porta a Puerto Calero, on deixem la terra per un paviment de rajoles en el passeig de vianants. Passant un petit barranc amb les bicicletes a la mà, arribem a un passeig marítim, i finalment arribem a Puerto del Carmen. Baixem per un camí en ziga-zaga i arribem als carrers del casc antic, on trobem l’avinguda que ens portarà de tornada a la plaça de Las Naciones, el punt d’inici i final de “Los Pedales de Lava”. Estem molt contents de haver assolit el nostre objectiu sense cap incident i malgrat les condicions meteorològiques adverses que vam experimentar el tercer dia.
Èdgar Ferré i Solé
