ELS TRES PRIMERS GRANS CIMS DE LA MEVA VIDA
Hola amics, sóc l’ Aleix Sevé Vallvé de Llorenç i tinc 8 anys.
Aquest estiu acompanyat del meu pare hem pujat tres cims del Pirineu català: Puigmal, Pica d’ estats i Pedraforca.
El meu pare l’Enric , que ja em coneix prou , m’anima perquè creu que no tindré cap problema en fer els cims, doncs ja fa uns quants anys, que faig excursions i sortides amb bicicleta a la muntanya.
Ara porto dos anys practicant atletisme al CLUB ESPORTIU PENEDES. Vaig per tot Catalunya a corre crossos i m’ ho passo molt be amb els meus amics.
Ara us explicaré, una mica, la meva aventura, en els tres cims que he fet aquest estiu.
PUIGMAL
El divendres 13 de Juliol per la tarda, després de preparar les motxilles i un bon sopar, sortim cap a Queralbs, on farem nit a l’ estació del cremallera.
El cim del Puigmal el pujarem desde Queralbs però no sóc gaire conscient del desnivell que hi ha, el pare em va dir que son uns 1600m de desnivell positiu.
A les 5:30 del matí,sona el despertador, tinc son!, però de seguida ens vestim, fem un bon esmorzar i ens preparem per començar la caminada. A les 6:00 sortim cap a Núria.
El camí de pujada es molt bonic , passem per boscos i pel costat del riu i veiem uns isards que corrien davant nostre. I en 2:50 ens plantem al santuari de Núria, sense gairebé donar-nos compte.
El meu pare em pregunta si estic cansat i jo li dic que no, aleshores continuem l’excursió cap al cim.
Al tram final fins arribar al cim, pateixo una mica, però el pare m’ anima per poder arribar a dalt.
A les 10:30 arribem al Puigmal, després de 4 h30’ d’ esforç, on hi fa fred i està emboirat i ens trobem bastanta gent.
Tot seguit ens fem unes fotos , mengem una mica i comencem a baixar cap a Núria.
Davant del Santuari,ens vam trobar que estaven muntant la sortida de la cursa de l’olla de Núria, que es corria l’ endemà i vam parlar amb un noi que coneixia el meu pare, que era de l’organització i em va felicitar.
Després d’un bon plat de pollastre amb patates i descansar una mica, vam començar a fer camí cap a Queralbs, on teníem la furgoneta.
PICA D’ ESTATS
El dissabte 4 d’ Agost per la tarda, sortim de Llorenç cap al refugi de vall Ferrera, on hi farem nit al parking.
El meu pare em comenta que les prediccions meteorològiques per demà no seran gaire bones, ja que hi poden haver tempestes cap al migdia. Serà important tornar a matinar, per aprofitar les primeres hores del matí.
A les 5:45 del matí comencem a caminar amb el frontal, direcció al refugi de Vall Ferrera, passant per un camí empedrat.
Seguim camí amunt, ja veiem la vall per on s’ enfila el camí de pujada a la Pica. Tot seguit, arribem al estany de Sotllo, on varis grups d’ excursionistes han fet nit amb tendes, per fer el cim. Desde on veiem la pica davant nostre.
Comencem a pujar per una tartera on trobem una família amb dos nens més petits que jo i arribem al port de Sotllo , on passarem cap al cantó Francès. Baixant el coll, ens trobem varies plaques de neu i a mi em fa molta gràcia tocar la neu.
Al cap d’ una estona de pujada arribem dalt del cim, on uns nois em feliciten amb aplaudiments i ànims i em poso molt vermell.
Tot seguit ens fem unes fotos , mengem una mica i comencem a baixar cap al Refugi, on ens prenem unes begudes per celebrar que he fet el cim.
PEDRAFORCA
El día 9 de setembre, el pare em proposa d’anar a pujar el Pedraforca desde el refugi del Gresolet em comptes de fer-ho com fa tothom desde el Lluis Estasen, es a dir començant 550 metres mes avall. Jo tot decidit li dic que sí i agafem la furgo per tal de fer el cim la vigília de la diada.
Pujant cap a Berga, a mig camí, ens agafa una tempesta molt forta i ens fa dubtar si continuem fins al refugi, decidim que la pluja no es cap impediment i continuem.
A les nou de la nit arribem a Gresolet,on continua plovent i gairebé no tenim lloc on aparcar perquè hi havia molts cotxes. Ens anem a dormir ben sopats, sense tenir clar si demà podrem pujar al Pedra.
A les 5:20 del matí, sona el despertador, es de nit i el pare em comenta que es veuen les estrelles i això es molt bona senyal per nosaltres.
Un cop vestits i esmorzats, agafem les motxilles i comencem a caminar pel mateix camí que passa la cursa cavalls de vent. El camí es molt relliscós degut a la pluja i em costa una mica de pujar. Al arribar al refugi Lluis Estasen, fem una petita parada per menjar una mica i de dins al refugi surt un noi que ens pregunta si anem a fer el cim i ens demana si ens pot acompanyar, nosaltres li diem que sí. Es diu Xavi i es de Terrassa.
Iniciem la pujada pel camí del coll de Verdet, molt dret i entremig de boscos, però com que anem parlant amb el Xavi, no se’m fa tant pesada la pujada. Arribats al coll de Verdet, em poso el casc d’ escalada del tiet Vicenç i escolto molt atentament els consells del meu pare, perquè anem a començar una grimpada una mica complicada. En la grimpada m’ ho passo pipa i al cap de no res ja som al cim.
El Xavi ens fa una foto a tots dos junts , mengem unes galetes i unes ametlles per agafar forces per la baixada.
Baixem per una tartera, que se’m fa curta, de lo divertit que m’ ho vaig passar, encara que vaig caure dos o tres cops i que les bambes sem van omplir de pedretes.
Al arribar al refugi ,ens vam menjar uns entrepans de truita que estaven boníssims i el Xavi ens va presentar la seva família.
Un cop dinats i despedits vam continuà cap al refugi de Gresolets. Quant hi vam arribar, el guarda em va preguntar quants anys tenia i es va quedar molt parat quant li vaig dir que en tenia 8 , aleshores ens convidar a unes begudes , em va felicitar i em va fer una foto per penjar al facebook, però no la va penjar.
El meu pare ja te pensades algunes propostes més per l’ estiu que ve , ja us les explicaré
Aleix Sevé Vallvé
