ALTA RUTA DELS PERDUTS
Montserrat Ràfols, Pere Anton Palau, Benet Palau i Imma Rius
Del 14 al 21 d’agost 2019
Arribem al refugi de Sant Nicolàs de Bujaruelo el dimecres 14, al vespre. Benvinguda seguida de briefing amb un tast de fuet i formatge.
1ª Etapa : dijous, dia 15
Sortida del refugi de Sant Nicolàs de Bujaruelo a les 7:25h
Arribada al refugi de Góriz a les 16:40h
TOTAL hores etapa: 9 hores i 15 minuts.
Tenim neguit per començar. El recorregut ens porta al coll de Bujaruelo. La Montse marca un ritme molt adequat que ens permet avançar còmodament fins a la Bretxa de Roland on arribem a les 12:15h. Era una fita que el Benet feia temps que tenia. La sensació de travessar la bretxa i les dimensions que té ens proporcionen una gran satisfacció, La Montse no pot evitar fer un crit d’emoció en arribar-hi 34 anys després d’haver-ho fet per primera vegada. Tot baixant pel paso de los Sarrios ens aturem a la cova de Casteret. Ens dirigim cap al collado del Descargador. Encara ens esperen uns 700m de desnivell negatiu fins a Góriz. Arribem al refugi i el trobem ple de gom a gom, tal com és habitual. Prenem la cervesa de regal, cortesia de l’organització de l’alta ruta, que també ens ofereix el pícnic per l’endemà. Anem directes a la dutxa i a esperar el sopar. Aquell vespre fan tres torns per tal de donar sopar a 200 persones.
2ª Etapa : divendres, dia 16
Sortida del refugi de Góriz a les 7:25h
Arribada al refugi de Pineta a les 15:45h
TOTAL hores etapa: 8 hores i 20 minuts.
Sortim del refugi i ens dirigim al collado d’Arrablo (conegut també com a collado Superior de Góriz). Arribats al collado hem de decidir si continuem cap a la Faja de las Olas o bé fem la ruta per la Fuen Blanca. Ens inclinem per la primera opció valorant que fa un dia radiant i que les condicions per a fer la Faja de las Olas seran òptimes. Així és i fem la ruta en “condicions marítimes favorables” (las olas només son marejadilla). És un espectacle per la vista contemplar, des de l’alçada, la vall d’Ordesa, el cañón d’Añisclo i la vall de Pineta de manera gairebé simultània. Abans d’arribar al pas equipat de la faja, decidim menjar una mica. Són les 10h. Dues hores més tard arribem al collado d’Añisclo. Novament gaudim d’unes vistes impressionants. La baixada del collado fins al refugi de Pineta és especialment dura. Son 1200m de desnivell negatiu que comencen amb un fort pendent, això sí, molt ben traçat. Abans d’endinsar-nos al bosc, trobem una font i un mirador. Mengem el pícnic. Els de Góriz s’han oblidat de posar la poma al Pere Anton, però està salvat perquè ell porta un préssec des del primer dia. El camí del bosc no permet agafar cap ritme perquè el terreny és molt irregular. Quan arribem al refugi de Pineta respirem alleugerits després d’una etapa força exigent. Fa molta calor.
3ª Etapa : dissabte, dia 17
Sortida del refugi de Pineta a les 7:05h
Arribada al refugi de Espuguettes a les 16:40h
TOTAL hores etapa: 9 hores i 35 minuts
Sortim animats del refugi però l’etapa d’avui ens fa respecte. El desnivell que ens toca fer és +1700 / -935. Pugem fins al balcó de Pineta amb 4h i 30 minuts. El desnivell es fa bé. En arribar a dalt les vistes de la cara nord del Mont Perdut ens impressionen. Costa de trobar paraules per a expressar les sensacions. Seguim progressant cap al llac gelat de Marboré sota la mirada atenta del Mont Perdut, El Cilindre i els Astazous. Fem el dinar, al costat del llac, menjant bon paté i bon formatge del pack gastronòmic que ens va oferir l’organització de l’Alta Ruta al refugi de Pineta. Agafem forces per a pujar fins a la bretxa de Tucarroya. Rodegem el llac per la dreta i enfilem el camí de la bretxa. Es tracta d’un pas delicat que fem sense massa dificultat. Saltem al cantó francès i encara hem d’estar més atents atès que els primers metres són exposats. El pendent és fort i està ple de pedra solta. Perdem força alçada i després hem de remuntar cap a la Hourquette d’Alans des d’on ja veiem el refugi de Espuguettes. Ens sorprèn la ubicació fantàstica d’aquest refugi i les meravelloses vistes que ens ofereix. Veiem: la bretxa de Roland, el Casc, el Taillón, el Gabieto, el port de Bujaruelo i la vall de Gavarnie. És un refugi particularment acollidor.
4ª Etapa : diumenge, dia 18
Sortida del refugi de Espuguettes a les 8:20h
Arribada al refugi de la Grange de Holle a les 13:40h
TOTAL hores etapa: 5 hores i 20 minuts.
Avui ens toca una etapa curta i ens ho prenem amb calma. Ens dirigim a l’Hotellerie du Cirque per un camí a mitja alçada preciós. Ens trobem petites cascades que ens refresquen i que “substitueixen” la dutxa que no hem pogut fer al refugi. D’allí anem a la cascada de Gavarnie, envoltats d’una multitud. Al peu de la cascada, ja de tornada, passem per un camí que travessa el riu i ens mullem amb els esquitxos d’aigua gelada que arriba de la cascada. Tots menys la Montse que no es mulla gens (ja s’havia equipat abans). Parem a fer una birra a l’Hotellerie du Cirque i ganyipem. A Gavarnie comprem pa, vi i tomàquets i emprenem la pujada cap a la Grange de Holle. Bona dutxa, bona acollida i bon dinar a base del formatge i el paté de Pineta. El vi, a temperatura del riu, és boníssim (el Benet i el Pere Anton l’han encertat). A l’ombra del cirerer, fem una bona sobretaula amb un grup de nois bascos que també fan l’Alta Ruta.
5ª Etapa : dilluns, dia 19
Sortida del refugi de la Grange de Holle a les 7:25h
Arribada al refugi de les Oulettes de Gaube a les 17h
TOTAL hores etapa: 9 hores i 35 minuts.
Sortim del refugi amb força boira. Ens hem d’equipar bé perquè la boira mulla. Al cap de mitja hora, quan ja som a més alçada, ens podem treure roba. La boira es va fonent. Avancem cap a la val d’Ossoue i durant una bona estona ens dediquem a perseguir l’Arc de Sant Martí que no es deixa enxampar mai. Sempre es manté uns tres metres davant nostre. La ruta ens porta fins a la presa d’Ossoue. La passem per sota i comencem una llarga i dreta pujada fins arribar al refugi de Baysellance. L’aire fred ens obliga a tornar-nos a abrigar. Quan som gairebé dalt, trobem les coves de Russell excavades a la roca. Arribats a Baysellance, i coincidint amb la nostra hora de dinar, comprem un ‘pichet’ de vi negre i mengem paté i formatge. En sortir del refugi ens dirigim a la Hourquette d’Ossoue al peu de la pujada del Petit Vignemale. Fa un vent molt fort i el cel llueix un gris amenaçador. Tot baixant el coll ens enxampa un ruixat que no dura gaire. A mesura que avancem comencem a veure la cara nord del Vignemale (le Petit Glacier i més endavant el couloir de Gaube). Ens sorprèn un despreniment de gel. Un petit serac que cau muntanya avall, deixant una estela de trossos de gel i fent força soroll. Arribem a les Oulettes. L’espectacle des de la terrassa del refugi és impressionant. Abans de sopar, els guardes ens avisen de la meteo per l’endemà: en francès s’expliquen molt, en castellà ho resumeixen ràpid, “lluvia, lluvia, lluvia”.
6ª Etapa : dimarts, dia 20
Sortida del refugi de les Oulettes de Gaube a les 7:45h
Arribada al refugi de Bujaruelo a les 13:45h
TOTAL hores etapa: 6 hores
Ha caigut molta aigua durant la nit i encara plou. Sortim del refugi sota la pluja i ens disposem a emprendre la pujada cap al col des Moulets. L’espai que hi ha entre la paret nord del Vignemale i el refugi, que ahir era un immens pedregam, ara és un riu d’aigua. Per sort, hi ha un pont de ferro que ens permet travessar i començar l’ascensió. Arribem al coll al cap de 65 minuts, sota una pluja fina però continuada. A l’altre cantó segueix plovent. Perdem alçada molt atents de deixar sempre el riu Ara a la nostra dreta. Al cap d’una bona estona de baixar sembla que el cel es tranquil·litza. Trobem una cabana i aprofitem per canviar-nos la roba mullada i menjar una mica: “salvats per la cabana”. L’Imma comprova que el seu Gorotex fa aigües. Baixem fins la cabana d’Ordiso. Ha sortit el sol i fa lluir les parets que regalimen d’aigua amb reflexos platejats. Veiem baixar barrancs crescuts i salts d’aigua generosos. Finalment arribem a San Nicolás de Bujaruelo. Bevem la darrera cervesa de cortesia i ens acabem el formatge. La satisfacció és màxima. Ens fem fotografies amb els nostres companys “ruteros” del país Basc i, després d’una bona dutxa, anem a visitar Torla. Farem nit a Asín de Broto abans d’emprendre la tornada cap a casa.
NOTA : Volemdestacar la bona organització de l’Alta Ruta de los Perdidos. Creiem que resulta avantatjós fer aquesta ruta a través de l’organització atès el bon tracte, les moltes coses que ens han ofert i, sobretot, el fet de poder comunicar-nos a través del geolocalitzador en cas de dificultats sobrevingudes. Es tracta d’un dels recorreguts més alpins del Pirineu. Ens sentim satisfets d’aquesta experiència i la considerem força recomanable.
